60è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys,
últim president de la Generalitat Republicana

Advocat sindicalista durant el primer terç del segle i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, participà en la victòria electoral del seu partit l'any 1931, al costat de Francesc Macià.
Primer president del Parlament de Catalunya l'any 1932, en morir Francesc Macià l'any 1933 fou elegit President de la Generalitat. Hagué de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria del general Franco fou detingut a la Baule per la polícia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940.

Sota el mandat de Lluís Companys (1933-1940), segon President de la Generalitat contemporània, fou quan el Parlament de Catalunya conegué l'etapa més dinàmica de la seva tasca legislativa. Es creà el tribunal de Cassació, s'aprovà la Llei municipal i altres nombroses lleis i disposicions de govern en matèria de Finances, Justícia, Treball, Cooperatives, Agricultura, Ensenyament, Cultura, Sanitat, Dret Civil, etc.

El 6 d'octubre de 1934, considerant en perill l'estabilitat de la República i l'autonomia de Catalunya, el President Lluís Companys s'enfrontà asprament amb el Govern central i proclamà l'Estat català dins la República Federal espanyola. El moviment fou esclafat per l'exèrcit. L'Estatut d'autonomia fou suspès i el govern de Catalunya i molts altres ciutadans, revestits d'autoritat o no, foren empresonats i condemnats a llargues penes. El febrer de 1936, unes eleccions generals tragueren de presidi el Govern de Catalunya i la Generalitat reprengué les seves funcions.

El 18 de juliol de 1936 va tenir lloc l'alçament del General Franco contra la República. Era el cop d'estat i l'inici de la guerra civil espanyola. A Catalunya, el poble i la força pública comandada per la Generalitat van ofegar la revolta dels militars. Amb tot, l'alçament militar provocà una explosió revolucionària congriada ja abans sobretot per l'anarco-sindicalisme de la CNT-FAI, que originà fortes tensions amb el Govern de la Generalitat fins que a final del 1936 s'hi integraren consellers d'ideologia anarquista. L'experiència seria curta. El mes de maig de 1937 la CNT-FAI perdé l'hegemonia en benefici dels comunistes i del partit del Govern, Esquerra Republicana de Catalunya.

Durant el primer període de la guerra civil, el Govern de la Generalitat assumí plens poders per afrontar la situació, cosa que féu possible prendre les decisions que imposava la defensa de les institucions de Catalunya. Així, foren prorrogades la legislatura i la presidència de Lluís Companys, atesa la impossibilitat de convocar eleccions legislatives.

Cap al final del 1937 el Govern de Madrid recuperà poders sobre Catalunya que havia cedit amb l'Estatut d'autonomia de 1932, concretament l'ordre públic. A Catalunya les lluites internes de caràcter sociopolític un cop més repercutien negativament en l'autonomia política del país.

Font: web de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.es